Criança respectuosa·Lactància·Maternitat

Sobrevivint a la crisi de l’any!

Portem unes quantes setmanes que tela marinera. Es veu que juntament amb l’alegria del primer any junts (o superat tot depen de si ho has viscut com si fos un nivell extra de videojoc), arriba una altra crisi de les divertides: la crisi de l’any.

Pel que diuen no és tan dura com la del segon, però jo l’estic vivint amb molta intensitat. Suposo que després d’un any de 24h 7 dies a la setmana, començo a sentir que necessito espai. Però el peque em reclama constantment. Hahaha Ja li recordaré a l’adolescència quan em faci fora de la seva habitació. Només vol braços i teta. Si el deixo a terra per jugar o gatejar, molts cops plora. Sobretot a primera hora del matí o quan està cansat. El menjar de moment no el rebutja tot i que va a la seva, però hi ha nens que sí que ho fan perquè entren en una etapa de poc creixement. Últimament quan son pare el té en braços si em veu, em crida i es llença. Té el que les iaies classifiquen com mamitis. Tot i que no m’encaixa. El meu fill és molt sociable. Se’n va amb tothom de la família, diu coses a les veïnes, es queda amb altres mares tan tranquil mentre vaig al lavabo, però sembla que tot això ara no compta. Està passant per una etapa en la qual necessita la mamà quan està inquiet, cansat o té son.

Fins aquí ho entenc. I la meva paciència (i la meva esquena) l’acompanya, però el pitjor són les nits. Tampoc és que jo dormís gaire fins ara. Encara em despertava cada 2-3h perquè ell volia teta, però li donava i tots dos quèiem adormits. Sempre m’han dit que era un nen molt demandant (bebè d’alta demanda em van dir quan tenia 3-4m), però ara ha passat a un nivell superior (La que m’espera als 2 anys!) Normalment sobre les 4-5 del matí comença l’espectacle: vol teta, la deixa, es baralla, torna, sintonitza l’altra, li aparto la mà, es baralla amb la teta, torna, es desenganxa tranquil, li dura 5 min i tornem a començar… I en tot aquest procés ell dorm. Jo vaig adormint-me i despertant-me. Per mi això és molt pitjor que dormir poques hores. Fins ara m’he adaptat bé a la falta de son, però aquests despertars tant seguits em posen de molt mala lluna. I la paciència s’acaba abans que arribi el matí. Un cop llevada,  passats 20 min i una dutxa ràpida torno a tenir pau interior. Però costa!

Ara la pregunta és, fins quan li durarà? Al setembre comença l’escola bressol i a l’octubre torno a treballar. Se li haurà passat? O serà pitjor? N’estic fent un gra massa? Segur que si.

M’he plantejat si potser te alguna cosa que no sigui la crisis de lactància, però per la resta el veig bé. Algun moc que potser l’inquieta i poca cosa més. Fins i tot he dubtat del collit. N’estem molt contents. Sempre ho defensem. Però de reconèixer que alguna matinada de despertars infinits tinc la sensació que el molestem al llit i penso si ja va sent hora de passar-lo a la seva habitació. Però llavors m’adono que moltes vegades, abans d’anar nosaltres a dormir, també em reclama 3 o 4 cops en un parell d’hores. Així que pot ser tampoc és això. No sé… Serà la calor??!!

Quan no dorms bé et planteges coses. Masses coses! Inclús canviar rutines i hàbits que no volies tocar encara. 😦 Tampoc ho vull parlar massa perquè la gent opina i sempre van al mateix: la teta! (El collit, el porteig…) Però justament això és el que el meu fill necessita ara. I el que jo necessito és comprensió, fora judicis, suport del meu xicot, la família i les mare-amigues i moooooolta paciència.

Diuen que les crisis de lactància tal com venen se’n van. Fins ara ha estat així sempre. A veure quan passa aquest núvol i puc recordar a tothom, sense caure dormida, que portem 12M de Lactància Materna i n’estic moooooolt contenta.

monkey-1955122_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

 

 

 

Celebracions·Maternitat

El 1r aniversari de l’Ot (i el nostre com a pares)

La setmana passada vàrem celebrar el primer aniversari de l’Ot!!!! Va sortir genial!! Molt casolà, en petit comitè i gaudint del peque en tot moment. Un cap de setmana a tope! Però fins avui no m’he pogut asseure a explicar-vos com va anar.

Seguint el planning del que us comentava a Preparant el 1r aniversari aquestes últimes setmanes he invertit el poc temps que el nen em deixava lliure en preparar les quatre coses que necessitàvem: fer proves de pastís sense lactosa ni sucre, escollir el regal, comprar-lo, anar a buscar decoració, etc. Tampoc és que fes falta tanta planificació, però em feia especial il·lusió. És que també era el meu primer any com a mare!! 😛

Celebrant el gran dia!!!

El seu aniversari queia en divendres, així que el vàrem passar tots tres junts i sols. Ho vàrem comentar a les famílies i cap problema. El diumenge ja ho celebraríem amb ells. Heu de pensar que el meu xicot i jo estàvem una mica nostàlgics, recordant aquell dijous de feia un any i com de ràpid va anar tot. Suposo que en el segon aniversari ja no et passa. Tot se centra molt més en el peque, perquè ell mateix reclama més protagonisme i potser és més conscient que aquell és el seu dia. Però aquest any ens vàrem permetre el luxe de recordar aquell moment màgic en què ens vàrem convertir en pares. I la vida va fer Pum!! Ara les regles del joc són unes altres. Vinga, acostumat i gaudeix!! Hahaha Potser per això aquests dies molta gent m’ha dit que a certes zones (La Índia, Països Nòrdics, etc) es felicita a la mare i no al nen en el primer aniversari. Fins i tot hi ha llocs que porten un regal a la mare. Com?? A mi no m’han dut res!! La família podria animar-se i regalar-nos unes hores de cangur al migdia perquè els pares fem un dinar romàntic. No estaria malament. Ja no demano una nit, per no abusar 😛

Així que els tres a casa, vàrem bufar espelmes, menjar pastís casolà i obrir el regal d’aniversari. Així en singular. Quins pares més aborrits que estem fets!! Ja vindrà la resta de la família a empatxar-lo amb regalets. (Deixo el tema dels regals per un altre post) A més l’Ot ens va regalar unes dues hores de riures, muuas (és la paraula que identifica amb petó) i les seves primeres ballaruques. Tot al ritme de blues i ska. Molt nostre!!

El diumenge va ser tot molt més familiar. Finalment va guanyar l’opció parc. Érem masses per estar a gust a casa. Ho recomano moltíssim. Sobretot si us coincideix amb bon temps i a casa aneu curts d’espai i aire a condicionat. Als parcs de Barcelona si vols fer una festa has de demanar un permís (14 dies abans i juliol i agost 21 abans, flipa!!!). Això et permet posar una taula i alguna andròmina més i a canvi ells et tenen fitxat per si en marxar deixes algun desperfecte o la zona bruta. Però si us col·loqueu a la zona de pícnic, tot és lliure. Així ho vàrem fer.

L’Ot i un cosí van jugar amb les joguines al peu de la taula. He estat traient sorra d’un trenet durant dies, però ells so varen passar molt i molt bé.

Pastís i decoració handmade:

El temps no és infinit i amb un nen més encara. Així que un cop s’acostava el gran dia ja veren veure que el millor era comprar globus i alguna banderola per decorar la zona de pícnic i deixar-nos de fer manualitats extra. Les úniques peces que no volíem comprar fetes eren: el pastís i la corona.

Així que la nit abans quan el peque va caure adormit (visca!!) vaig preparar el super patís vegà sense làctics ni sucres. Va agradar força!!! Tant al nen com a nosaltres. Em vaig quedar molt sorpresa, però la clau són els dàtils. Més a baix us deixo la recepta per si us interessa. És ideal per nens petits amb pocs aliments introduïts i per persones amb al·lèrgies o intoleràncies.

I mentre el pastís estava al forn el pare va preparar la super corona d’aniversari i jo vaig omplir el menjador de globus de colors (amb 4 hi va haver prou per tenir-ho tot a tope). Ja veieu que no va ser gran cosa, però al matí, quan l’Ot es va despertar, només volia jugar a perseguir globus passadís amunt i avall. I encara ara reclama la corona quan la veu

Hehehe, si és que al final es va quedar tot molt xulo!

Un record per la posteritat:

Vam fer moooltes fotos!!! I tot i que he buscat durant molta estona en totes surt el peque de cara. No sempre enfocat, però en primer pla. Així que em perdonareu que no comparteixi les nostres fotos amb vosaltres. Ja heu vist que no ens agrada posar la imatge del nostre fill a la xarxa. Sorry! Us deixo amb els globus que van acompanyar-nos a casa i al parc 😉

ball-1869816_640

Recepta pel pastís (Pa de pessic) vegà: En general, no sóc gens cuinetes, però sempre m’han atret els postres, així que aquest no podia fallar. La recepta base me la va passar una mare que consulta aquestes aplicacions tan útils per fer plats de BLW. Jo l’he adaptat una mica, segons el que l’Ot tenia introduït i el nostre gust.

Ingredients:

  1. 2 plàtans
  2. 8 dàtils grans
  3. 1 got de beguda de civada (llet de civada) / Hi ha gent que hi posa llet de coco o coco ratllat.
  4. 1 got d’oli d’oliva
  5. 3 gots de farina de reposteria
  6. 1 sobre de llevat Royal
  7. Canyella en pols

Preparació:

  • Poseu el forn a escalfar 30 min abans a 180º
  • En un bol s’ha de tamisar la farina i el llevat i afegiu 1 cullerada sopera de canyella.
  • Amb la trituradora, tritureu els 2 plàtans i els 8 dàtils (traieu els pinyols abans). Afegiu el got de beguda de civada i el got d’oli d’oliva i torneu a triturar/mesclar fins que quedi una massa líquida però una mica espessa i homogènia
  • Incorporeu la massa dels plàtans, dàtils, beguda de civada i oli al bol amb la farina, el llevat i la canyella. Remeneu amb una espàtula amb molt de compte fins que la farina i la massa estiguin totalment mesclades. Us quedarà una massa que no s’enganxa al bol i no deixa rastre.
  • Unteu d’oli d’oliva el motlle i aboqueu la massa. Repartiu-la una mica si queda molt compacte al mig.
  • Poseu-ho al forn durant 30-35 min a 180º. Confirmeu que està cuita clavant un ganibet i palet i que surti net.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

 

Maternitat

Sóc com un gelat desfent-se

Fa molts dies que no escric. M’agradaria dir-vos que no ho he fet a consciència, per poder gaudir realment el dia a dia i no viure en un fals mirall a través de les fotos a les xarxes i els posts explicant-ho tot. Però la realitat és que no tinc energia!

Em sento apagada i amb la bateria super baixa. El nen reclama molta atenció (està en plena crisis de l’any 😦 ), els dies es fan molt llargs i la calor no ajuda. A ell li costa la tira adormir-se i quan ho aconsegueix després es desperta molt sovint i només vol teta com un boig. I a mi aquest estiu m’està aixafant molt. Sóc com un gelat desfent-se!! I això que m’encanta a la calor, però aquest any m’arrossego pel pis. Em fa mal tot. Em fa mal l’ànima.

A més el meu cervell també s’està desfent. Tenia moltes idees de post però han quedat parats. Me’ls replantejo, em replantejo el tema, el to, el punt de vista… Hi he de posar més humor i menys queixa, he de fer-los més curts, he d’escriure més sovint… Ratllades de mare amb pretensions d’escriptora que veu com el primer any de maternitat l’ha deixat seca i a la vegada plena de projectes i il·lusions.

Si us plau fill, vés a dormir a una hora més decent. No cal que cada dia caiguis a les 20h o 21h, però com a mínim dos o tres cops a la setmana seria fantàstic. Creu-me a les 23h el dia ja no porta res de bo.

Si us plau amor, emporta-te’l a passejar amb la motxilla a dos quarts de deu màxim. A veure si s’adorm i jo puc recarregar-me al sofà. Crec que el meu mòbil acaba amb més bateria que jo quan arriba la nit.

ice-cream-cone-1274894_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Criança respectuosa·Jocs de 6m a 1 any

Un sorral de pa a casa

Sí, a casa tenim un sorral! Però no dels clàssics, dels que es troben al parc, sinó un sorral de pa ratllat totalment DIY, apte per nens de pocs mesos que just s’asseuen sols. Fins i tot si el teu fill/a és molt hàbil de bocaterrosa també ho podeu intentar.

Per què un sorral a casa?

Ja feia temps que tenia ganes d’escriure sobre aquesta activitat. La vaig descobrir visitant escoles bressol privades. Un dia vaig entrar a una i em vaig enamorar de tot (i es va convertir en el nostre pla B a l’escola bressol pública) Allà tenien moltes activitats per nens de 6 mesos a l’any i una d’elles era aquest sorral. Naturalment també tenien sorral de terra però pels més grans. Com que els petits s’ho posen tot a la boca, hem creat aquest sorral per ells. El pa ratllat és segur. Si s’ho volen menjar cap problema, em van dir. Vaig pensar que era molt bona idea. Així t’estalvies el típic no constant que sents al parc i el pots deixar experimentar. Que la seva curiositat el guiï.

A més a més, això de tenir-ho a casa fa que puguis posar al peque a jugar qualsevol dia, encara que plogui, nevi o faci vent. I si voleu que estigui a l’aire lliure, terrassa a l’ombra i apa.

Fins i tot ho podeu improvisar de viatge o a casa dels avis. Tot són avantatges!! 🙂

Com fer un sorral?

Realment és molt senzill!! Només necessiteu:

  1. Pa ratllat: Amb una bossa de 500 grams en tindreu suficient.
  2. Un contenidor que permeti al nen experimentar i que sigui de fàcil accés i difícil de fer bolcar. Nosaltres hem optat per una font de vidre del forn que pesa una mica. Així no la pot bolcar fàcilment. Però si teniu algun lloc més gran molt millor.
  3. Elements per ensorrar: A casa hem donat un segon ús a les peces de La nostra Panera dels tresors que ja no es mirava. També hi podeu elements més petits amagats per la sorra. Però compte, perquè si els objectes són petits, poden ser perillosos per ells.

Sorrall5

Penseu que embrutarà. Vull dir que ell s’omplirà d’engrunes i segur que tira pa fora del contenidor.  Però res que una bona aspiradora no s’emporti en un moment. 😛 A més com que el pa ratllat no és gaire car, si després de jugar ho heu de reomplir, no sap tan greu.

A nosaltres ens va força bé quan necessito que s’estigui entretingut uns minuts mentre acabo de preparar el dinar. Així que ho tinc guardat tal qual. Però podeu desmuntar-ho i deixar el pa usat en una bossa de plàstic fins a la pròxima.

Amb aigua la diversió es multiplica

Tot amb aigua sempre és més divertit. Els globus són divertits, amb aigua més encara. Per tant si un sorral és divertit, amb aigua molt més encara. Els hi podeu deixar aigua al costat (en un got, en una mini regadora o en una ampolleta) o els hi podeu deixar les mans mullades. Acabaran com una croqueta, però s’ho passaran la mar de bé.

I com tot, sigui amb aigua o sense, jugueu de forma controlada però deixant-los fer. Joc lliure a tope! Si heu d’estar patint perquè s’embrutarà els pantalons o perquè acabarà tot moll, potser és que no és el moment. I millor deixar-ho per un altre dia.


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Maternitat

La societat secreta de mares i pares

Aviat farà un any que som pares i que vàrem entrar en un món desconegut. Una societat secreta que manté en silenci molts detalls reals del dia a dia i deixa que la gent cregui moltes falses mentides. Una societat que et separa de la resta del món i que defineix la teva relació amb la gent segons si tenen fills/es o no. Una societat on tothom opina i molta gent menteix.

Com qualsevol societat secreta passes unes proves per veure si pots formar-hi part (l’embaràs o el procés d’adopció) i naturalment té un gran ritual iniciàtic (el part) per desviar l’atenció del que ve després (la criança). A més com aritual iniciàtic et converteix realment en adult.

D’ençà que som pares, els nostres (és a dir els avis) ens tracten i ens miren diferent. Si abans et pensaves que eres un adult, t’havies equivocat. No et tractaran com a tal fins que tinguis fills o estiguis jubilat. El que arribi abans. Inclús al banc et miren diferent. Ara ets una persona amb responsabilitats, amb càrregues de per vida. Ara ets interessant! I naturalment tot això també redefineix la teva relació amb els amics. Per molt que tu no vulguis, però passa.

L’altre dia vàrem quedar amb tres parelles amigues que encara no formen part de la societat secreta i veuen això de tenir fills com una cosa molt llunyana. Elles són bastant més joves que jo i encara no han sentit de veritat el ti-tac, tic-tac… Diria que inclús els hi sembla una ximpleria. Ja m’ho diran, ja, si els hi passa! Durant una estona la conversa va girar al voltant del peque, que va venir amb nosaltres al dinar. Com que tenim un fill molt sociable i que s’entén amb tothom vagi on vagi (a veure si a l’escola bressol també segueix aquesta dinàmica), tots ens deien que era un nen moníssim i començaven a preguntar detalls més del dia a dia, potser esperant que els hi diguéssim que tot és perfecte.

Però nosaltres no som de manual, almenys no del manual clàssic, que per mi és una de les grans mentides d’aquesta societat secreta. El nostre fill segueix demanant teta a les nits diverses vegades, dorm amb nosaltres perquè ens agrada i perquè és còmode, encara no ha après a adormir-se sol (hahaha com si fos tan fàcil) i si és de dia prefereix la motxilla al cotxet. A més nosaltres no ens n’amaguem!! Així que ja sabem que som un blanc fàcil per les crítiques. Però sincerament, també dels que no han estat pares encara? Doncs sí. Quan dic que en aquesta societat tothom pot opinar, vull dir tothom, inclús els de fora!

Molts són tiets i han sentit comentaris i han vist de refilón experiències. Així que tenen a l’imaginari com serà la criança o com ho farien ells. I innocentment t’ho diuen. Et qüestionen la lactància prolongada, l’excedència, el porteig i que no l’acostumem al cotxet, i un llarg etc. No entraré en els detalls del que em deien, però bàsicament són les reflexions clàssiques i habituals: Que si el nen té una dependència molt gran a la teta. Com més aviat li treguis serà millor per ell (I jo deia Sí, clar!, amb un gran somriure mentre l’ha bressolava dormit al pit). Que a ella li agrada molt la seva feina. Té un càrrec, una responsabilitat. No pot deixar-ho tot per un bebè. Per alguna cosa hi ha les escoles bressol (Clar dona, jo és que tinc una feina qualsevol, saps? ); Que això és de dos. Així que millor bibe i que també s’alci el pare. (Mira carinyu. Es veu que això de donar el pit ens fa masclistes. Ho deixarem avui mateix.)

La veritat és que aquell dia em vaig adonar de dues coses:

1) Jo també opinava molt quan no formava part d’aquesta societat. No sabia què era realment això de tenir un fill. El canvi de prioritats. Renunciar a coses que abans no t’ho haguessis ni plantejat. Els canvis físics i psicològics del teu cos que ho remouen tot. I sobretot no tenia ni idea del gran quid de la maternitat i la criança: No hi ha una sola manera de fer. Que cadascú faci el que vulgui. Així que no els hi tinc en compte. I espero que tots aquells pares i mares que em van sentir opinar tampoc m’ho tinguessin en compte a mi.

2) Ja estic en aquell punt en què no m’importa el que la gent opini!!! M’ha costat. Cadascú necessita el seu temps. Però ara és que me la bufa, de veritat. Que parlin, opinin, critiquin tant com vulguin. Jo seguiré a la meva. Només perdo el nord si fiquen mà on no toca. Llavors, surt la mamà ós i els envia a tots a prendre pel sac. 😛

El meu xicot va arribar abans que jo a aquest punt. Un dia, farà cosa de dos mesos, em va dir, De veritat no et sents per sobre de tot això? Però jo encara sentia pena quan rebia comentaris criticant o de desaprovació. Som de maneres de ser diferents. Així que cadascú al seu ritme. Però crec que en aquesta societat secreta, són les mares les que reben més pressió, més crítiques, més comentaris despectius.

Al meu xicot mai li han qüestionat que fem Lactància Materna. Diran que això és tema de la mare. Però us recordo que el fill és dels dos. Tampoc li han dit res del fet que el portegi per fer la migdiada. Ho veuen molt bonic i bucòlic. Però us recordo que de malcriar-se seria el mateix. I si ell diu que no li sembla bé una cosa perquè és perillosa pel nen, no s’enriuen i el tracten de pare sobreprotector. Potser direu que he tingut mala sort. I que no li passa a tothom, però si mireu bé segur que teniu exemples de situacions en les quals, si ho fan ells és positiu, bonic, agradable, i si ho fas tu és malcriar, obsessiu, sobreprotector…  I és que tal com ho veig aquesta societat secreta, com gairebé totes, és una mica masclista. 😦 

wallpaper-1849412_640


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!

 

Mamapulpo

Mamapulpo en excedencia (8 meses de felicidad tentacular)

¿Que le pasa a una Mamapulpo en excedencia 🐙💪 el dia que necesita ducharse y las necesidades de los demas pasan delante?
Corre, corre, que llego tarde al curro.🏃 Ya saco yo al perropulpo. 🐶 Venga Cariñopulpo aquí tienes tu desayuno 🍌, tus juegos, tu pañal límpio 🚼 tu siesta en la teta…
Pues que sigue en pijama a las 12 de la mañana, Bebepulpo en la teta y sale un sol precioso 😭😩😤😡
Mamapulpo
(Il·lustració de Laia Sauret Sarrà, una mare titellaire de la tribu)

Lee aquí todas las Crónicas de Mamapulpo


Si te ha gustado Mamapulpo, por favor comporte el post en la red (Facebook, Twitter, etc) o dale a Like! Nos encanta que la tribu crezca. ¡Gracias!
Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!
Jocs de 6m a 1 any·Maternitat

5 propostes per passar la calor (per a nens que s’asseuen sols)

Amb aquesta calor les propostes per passar estones agradables i refrescants amb els peques s’agraeixen molt i la creativitat s’aguditza per trobar fórmules noves. A part d’evitar les típiques passejades en hores de màxima xafogor i deixar als peques en bolquers per casa, nosaltres hem readaptat el joc perquè tot sigui més gratificant.

Ja sabeu que no descobreixo mai res nou, però aquí teniu les nostres propostes aptes per nens i nenes que s’asseuen sols.

  1. Banys ràpids (2-3 minuts màxim) amb aigua ni molt freda ni molt calenta: Jo sóc una addicta a les mini dutxes a l’estiu. Si estic per casa, en cauen tres ràpides: una al matí, una al migdia i una a la nit. A mi em van la mar de bé. Em refresquen i la sensació agradable em dura força estona. Així que ara li faig al peque. Només aigua, un minut o dos i fora. No cal malgastar. Sempre dic, que és com rentar-se les mans però tot el cos. Heu de mirar si us funciona, perquè hi ha gent que després d’una dutxa així encara sua més. I als peques també els hi pot passar.
  2. Jocs d’aigua: Això sí que és un clàssic. Ho hem fet tots. Jugar amb globus d’aigua, amb les fonts del carrer, amb cubells d’aigua, etc. Però quan són molt petits el millor és una mini piscina a l’ombra i que experimentin. Jo li dono objectes de La nostra Panera dels tresors que ja no li interessa tant: culeres, taps de suro, etc i també tapers petits buits. Li encanten, els manega la mar de bé. A més com són transparents es passa l’estona mirant a través d’ells. Hi posa objectes, els treu, els enfonsa. Ideal! Naturalment sempre fem coincidir un dels banys ràpids amb l’estona de jocs d’aigua. Així reduïm despesa d’aigua. A nosaltres ens funciona genial fer-ho al migdia després de dinar, quan no es pot sortir al carrer de tanta calor. Així s’acaba de cansar, es relaxa i dorm la migdiada més fresquet. Quan va arribar la calor li costava molt adormir-se de tan suat que anava. Una dia que anava super brut del menjar vàrem fer la prova i va caure rodó.
  3. Gelats casolans i fruita fresca tallada: Una opció que ha causat furor entre les mares de la meva tribu són els gelats casolans. Bé, millor dit els pols de tota la vida, però fets amb fruita fresca triturada. Jo no sóc cap experta però vaig buscar opcions per internet que no tinguessin sucres afegits. El primer dia que ho hem provat no ha tingut gaire èxit. Se l’intentava menjar però era gran, molt fred, ell estava tip i cansat, així que els motlles dels gelats tenien més gràcia. Ho tornarem a intentar! Tinc ganes de veure’l amb els morros tot vermells del gelat 😛 També hi ha l’opció de donar-los fruita tallada molt i molt freda. No dic congelada però més o menys. Si feu BLW o a alimentació guiada pel nadó potser no us sembla original perquè cada àpat és una experimentació, però es tracta de crear una situació excepcional que impliqui el joc. Nosaltres hem fet sempre BLW però el dia que vaig provar de donar-li la base de la síndria com si fos una joguina, assegut a terra i deixant que s’embrutés tant com vulgui, va ser un èxit. Sense pitet, sense roba. També ho vaig provar amb un bol de maduixes i no parava de riure de tant esprémer i tenyir-ho tot. Com us podeu imaginar, després directe al bany!! El gos va eliminar les restes tot encantat, i jo a fregar el terra. Som un bon equip 😛
  4. Reguem el jardí? A Barcelona aquest joc costa una mica, però ho hem fet a la terrassa dels avis a la muntanya. Amb una mini regadora de joguina i vinga. Ell anava regant tot content. Com no camina i gatejar amb la regadora costa, l’havíem de moure. Si no hagués inundat la menta de l’àvia. Així que si teniu una petita terrassa o un espai on pugueu fer-ho, plantegeu-vos-ho. Segur que els hi encanta. Només necessiteu una mini regadora de plàstic i alguna planta que necessiti ser regada (i d’aquelles que si la toquen no els hi fa mal). Al nostre mini pis és complicat. Però ja estic pensant a arreglar els 30 cm de balcó per que puguem passar una estona allà. Ja us explicaré. Hahahaha!
  5. Parcs amb propostes divertides: Quan la calor baixa una mica, el que ve de gust és sortir a passejar. Anar a algun lloc amb ombra i vent que ens pugui refrescar. Per això cap a les 18 h els parcs de la ciutat s’omplen. Busqueu a prop vostre quines opcions teniu. Jo he descobert que hi ha molts parcs agradables. Fins i tot alguns on es juga amb aigua de manera més o menys programada. Per exemple, al Parc de la Ciutadella, un clàssic a casa d’ençà que ha arribat el bon temps, té una àrea de joc infantil coneguda coma a Ludoteca. És gratuïta i molts dies fan activitats semiguiades. Dic semi perquè hi ha una monitora que fa propostes però la responsabilitat és dels pares. A la primavera posaven fruita tallada en una taula. Ara, des de fa unes setmanes posen cubells d’aigua perquè els nens juguin. M’encanta!!! Els pots posar en bolquer banyador o despullats, però t’aviso és una porcada. S’omplen de franc, es posen en cubells on el del costat es pot haver pixat i després a veure qui els porta cap a casa. Però la cara de felicitat que posen en immensa.

Com veieu, les propostes són molt senzilles i res de l’altre món. L’aigua i el gel sempre guanyen la batalla a la calor. Es tracta de trobar maneres divertides per passar l’estona i la calor.

Si teniu propostes creatives, m’encantaria conèixer-les. Escriviu-me i expliqueu-me -les!!


Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a la xarxa (Facebook, Twitter, etc) o fes Like! Ens agrada que la tribu creixi. Gràcies!